Calaix de sastre

Jueves, 05 de mayo de 2005

Morillas admet que no creu que els maçons caiguin molt simpàtics a Ratzinger

Genis Morillas és president de la Gran Lògia de Catalunya i Balears

La maçoneria des dels seus orígens ha tingut molts conflictes amb l’Església, han estat tractats de secta i durant el franquisme , amb la llei de Març del 1940, va ser prohibida la maçoneria i el comunisme. Genis Morillas, president de la Gran Lògia de Catalunya i Balears, afirma que la maçoneria no ha tingut relacions amb l’Església però que si algun cop n’han tingut han estat “nefastes”. Per això, el fet que Joan Pau II suprimís el càstig d’excomunió a la maçoneria, només va afectar als maçons catòlics. I es que tal com explica Morillas hi ha molta gent creien en la maçoneria i es totalment fals que tots els maçons siguin ateus, Morillas especifica: “Hi ha ateus, però també hi ha practicants d’altres religions, des de musulmans, catòlics, protestants, etc”. Sobre el fet de la prohibició durant el règim franquista, Morillas afegeix “per Franco i l’Església hi havia dues coses horroroses i les va posar en el mateix sac”.
Tot i l’eliminació del càrrec d’excomunió per tots els maçons les relacions segueixen essent “més aviat nules”. Sobre la conflictivtat de les dues institucions, Morillas sosté que la maçoneria és un punt de trobada on no importa de quina religió és l’individu, concepte que xoca amb el de l’Església catòlica perquè al segle XVIII “prohibia la relació amb gent d’altres religions”. Així que Morillas assenyala aquesta diferencia com l’inici de l’enfrontament.
Heus aquí la passivitat amb la que Morillas com ha maçó rep la noticia del nou Papa. La principal diferencia entre la maçoneria i qualsevol religió institucionalitzada són els dogmes que la regeixen, i segons explica Morillas, amb una breu representació, que la veritat absoluta no existeix i “les creences estan dintre el camp individual”, a més afegeix: “Els límits aquests me’ls vaig posant jo”. Al no haver-hi ni dogmes ni veritats absolutes, els pensaments són individuals, Morillas resumeix: “No existeix la maçoneria així, en majúscules”. El president de la Gran Lògia de Catalunya i Balears explica que la “maçoneria no diu ni fa res” perquè no tots els components d’una lògia opina el mateix en tots els temes, perquè si tots pensessin el mateix ja no hi hauria diàleg. Així doncs, la opinió de Morillas, que no es membre “ni per activa no per passiva de l’Església”, sobre l’elecció de Ratzinger com a nou Papa es totalment personal i bastant negativa. Morillas sosté que el papat anterior va ser “extraordinàriament conservador”, i que per tant posar de successor al que ha estat “l’inquisidor general de l’Església” la impressió que li fa “es que això va més cap enrere encara”. D’altra banda admet que això és la primera impressió i que potser “el senyor” resulta ser “un revolucionari”. Tot i això, referint-se a la visió que deu tenir el nou Papa dels maçons, Morillas acaba admetent: “No crec que li caiguem molt simpàtics”.
Els maçons han de ser gent que tinguin una certa independència econòmica, és a dir, si per anar a les reunions ha de deixar de menjar ell i la seva família llavors no és lliure. Una altre factor és que el maçó ha de trobar-se en situació legal, és a dir, ni ser un estafador, ni un lladre, en definitiva, que no sigui un “enemic de la societat, clarifica Morillas, a més defineix les dues qualitats dient: “persona lliure i de bones costums”. L’activitat que desenvolupen esta realitzada a partir de rituals molt antics però bàsicament s’apleguen un grup de maçons que es reuneixen i elaboren treballs, contes o discuteixen sobre temes. La unió d’aquests maçons es considera una lògia, i si varies lògies decideixen col•laborar entre elles es forma una Gran Lògia, també anomenada obediència. Morillas explica desmenteix que la maçoneria estigui formada per la elit econòmica, social o cultural, i que ningú queda exclòs d’una Lògia a no ser que incompleixi alguna de les dues característiques citades. Però si parla d’una elit “humana, idealista, de compromís social”, forma part d’aquesta tota persona que es plantegi preguntes com: que faig jo aquí? quin sentit te la meva vida?, perquè segons Morillas: “La maçoneria, en els fons, pretén respondre a aquestes preguntes”
No existeix ni una política maçònica, ni una religió maçònica, tot i que Morillas reconeix: “Es pot entendre com una filosofia de vida”, després concreta, i diu: “però realment és el que nosaltres anomenem escola iniciàtica”. El motiu pel qual no existeix una religió maçònica, tot i portar a terme rituals, és perquè consideren que no hi ha una veritat absoluta i “establir una religió sense cap veritat de base, és difícil”, reconeix Morillas. Sobre el terme escola iniciàtica Genis explica que la gent quan l’escola “comença a posar-se nerviosa”, ja que ràpidament ho relacionen amb una secta, i ell afirma rotundament: “No te res a veure amb una secta”. Ell mateix explica que una escola iniciàtica no és res més que una institució o associació que l’únic que fa es que cada persona busqui les respostes a aquelles grans preguntes de caire filosòfic sobre qui som i d’on venim. La recerca a les preguntes, que “ha buscat la humanitat des de sempre”, especifica Morillas, es porta a termes realitzant un estudi de les tradicions, dels símbols de tots els pobles, cultures i religions. Segons ell, els problemes comencen quan un s’especialitza en una sola religió o cultura, mentre s’estigui obert a tot no hi ha cap problema.
El president de la Gran Lògia de Catalunya i Balears assenyala que un dels principals factors pels quals hi ha gent que encara segueixin pensant que són una secta és el fet que la maçoneria es desconeguda. Però es que tal com ell confirma, la maçoneria no ha fet res per acostar-se tampoc a la població. Morillas relata tot el procés d’un ritual, a més d’apuntar que tot en aquesta vida són rituals des d’assistir a classe a fer-se el carnet d’identitat. Segons el president, els assistents de la reunió arriben abans per tal de deixar els problemes fora i quan surten de la reunió els tornen a agafar, d’aquesta manera s’ha creat un espai on es pot opinar, parlar i dialogar sobre el tema del que es pot parlar. Morillas explica: “No és que arribi allí un i improvisi, sinó que es porten escrites”. D’aquesta manera t’obliguen a llegir, estudiar i preparar-te un tema. No hi ha cap tema prohibit, però ell especifica que al igual que en temes religiosos, “el que està prohibit es parlar de temes polítics des d’una opció de partit”
Els maçons tot i ser desconeguts per una gran part de la societat actual, actuen individualment dins la societat, Morillas diu” crec que som gent absolutament integrats en la societat” perquè tal com conclou: “no intentem d’integrar-nos a la societat des de la maçoneria”.

Por: Lídia Pedro Solé | Gèneres informatius i interpretatius en premsa | Comentarios (0) | Referencias (0)