Calaix de sastre

Jueves, 05 de mayo de 2005

Genís Morillas, de “La Salle” a la Lògia

Genis Morillas, fill de El Maresme, és l’actual president de la Gran Lògia de Catalunya i Balears. La primera vegada que va a sentir parlar de la maçoneria, Genis tenia 10 anys i la imatge del maçó era la del propi dimoni. Tal com explica Morillas a ell li agradava molt llegir, i un frare de “La Salle” li va deixar un llibre on a la portada hi havia un nen mirant enlaire amb cara de por perquè davant seu hi havia un home gran i gros amb els ulls sortits, una gran barba i uns cabells de punta que l’amenaçava perquè trepitges una creu que hi havia al terra. El títol d’aquell llibre era: El francmaçó i la verge. Amb el títol Genis va deduir que el francmaçó era aquell “boig” que amenaçava al nen.
Posteriorment, Genis va iniciar els seus estudis universitaris d’història, i el seu interès pels maçons va augmentar. Va començar a llegir llibres, a investigar sobre tot el moviment fins que va arribar a la conclusió: “hòstia, pues escolta’m això és més o menys el que jo penso, el que he pensat tota la vida” així que va intentar iniciar-se. Però el camí no va ser ràpid, quan va fer el primer cop de cap tenia vint anys, en canvi no va ser fins els trenta-vuit quan es va iniciar.
Aquest temps d’espera sembla una mica estrany, però per Genis va ser primordial, ja que no volia entrar en qualsevol obediència, conjunt de lògies (lloc de reunió dels maçons), perquè no totes admetien la dona. El seu raonament era el següent: com puc acceptar jo els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, “si s’elimina d’aquest bloc, ja d’entrada, a la meitat de la població?”.
Seguint el caràcter filosòfic que se li pot atribuir a la maçoneria, a Genis Morillas són diversos els corrents filosòfics que l’han marcat al llarg de la seva vida. Quan era jove un dels corrents que el va marcar més fortament va ser el marxisme, de més gran un altre corrent que el va marcar va ser l’existencialisme. Però coma bon nét, ell feia cas a la saviesa anciana de la seva àvia que deia: “S’ha de ser coneixedor de tot, però fanàtic de res”.



G. Morillas, president de la Lògia

Por: Lídia Pedro Solé | Gèneres informatius i interpretatius en premsa | Comentarios (1) | Referencias (0)