Sobre el blog
Un calaix particular, on hi ha de tot i per tots els gustos
Recerca
Categories
Links
Crèdits
Diseñado por Studio.st
Online gracias a Bitacoras.com
Viernes, 13 de mayo de 2005
Més d’una vintena de nens banyen de paraules la casa Barral
Fes el teu llibre, el taller calafellenc de St. Jordi per a infants
Els carrers s’engalanaven, i es que no era pas un dia normal. Sant Jordi tornava amb força i aquest any amb més activitats que mai a la nostra població, Calafell. La gent des de bon matí ja havia penjat les senyeres i fins i tot alguna estelada dels balcons i finestres de casa seva, tal com s’escau en qualsevol diada de Sant Jordi. Com cada any els nens havien estat treballant fets de la diada de Sant Jordi, des d’aprendre la llegenda de Sant Jordi a recitar poemes d’amor o el famós poema Sant Jordi Gloriòs de Josep Maria de Segarra. Els dies previs de la diada i el dia de la diada, sobretot si cau en dia lectiu, són viscuts intensament per la canalla.
L’Ajuntament de Calafell, conjuntament amb la Casa Museu Carles Barral de la mateixa població, van organitzar pel matí, de deu del mati a dues del migdia, de la diada de St. Jordi un taller anomenat: Fes el teu llibre. Aquest taller estava dirigit als nens entre cinc i deus anys, però segons la llista de participants facilitada per Anna Romeu, guia de la casa Barral i monitora del taller, l’edat dels participants estava compresa entre tres i dotze anys. I es que van participar-hi, al llarg de tot el matí, més d’una vintena de nens i nenes. El infants més petits que van participar van ser Marta i Álvaro de tres anys, en canvi els més grans, de dotze anys, van ser Ivan i Glòria.
L’indret escollit per realitzar el taller no va ser triat aleatòriament sinó a consciència. On millor per fer un taller sobre llibres, en la diada de Sant Jordi, que la casa marinera de l’escriptor Carles Barral? En aquesta casa, l’escriptor Barral i altres literats passaven llargues temporades, en les que a més de llegir, escriure i navegaven per la costa de Calafell. La casa, a primera línia de mar, conserva, després d’haver estat rehabilitada, l’estil característic de les cases marineres, tan difícils de veure actualment al litoral calafellenc. La casa, situada al passeig marítim, tenia aquell matí les portes obertes de bat a bat i la brisa marinera entrava suaument. A la planta baixa, just a l’entrada de la casa hi havia situades les taules on els nens i nenes realitzaven les seves obres d’art. Els protagonistes del taller eren els infants, així que els pares i les mares aprofitaven per visitar la Casa, d’altres preferien esperar-se asseguts al mur que limita el passeig marítim de la sorra, tot i que també hi havia aquells que s’aventuraven en la creació del llibre i ajudaven al seu fill o filla. A la Casa Museu es realitzen visites guiades els caps de setmana, i segons la guia, Anna Romeu, es bastant visitada. En aquesta ocasió els pares i els nens podien visitar-la gratuïtament però lliure, perquè la guia era també monitora del taller.
L’objectiu del taller, en un principi, era realitzar un llibre sobre Carles Barral tal com explica Mercè Incender, especialista en tallers d’arts plàstiques i arts del llibre, però l’ambient de St. Jordi impregnava tota la sala, i es que el tema més recorrent va ser la historia del cavaller. Els infants no solament poden fer un llibre, sinó també realitzar una carpeta, tot i que pocs són els nens i nenes que van triar aquesta opció. El llibre, que va ser la tria més recorrent, es podia fer en forma de desplegable o bé com un llibre normal, és a dir, amb portada, contraportada i fulles interiors tot lligat amb cordills. Els infants s’encarregaven de decorar la portada i la contraportada. Però pel que fa les pàgines interiors les idees són diferents, alguns les deixaven en blanc perquè sigui utilitzat com a diari, tal com fa en Joan. En canvi, la gran majoria escriuen i dibuixen a l’interior una història, com per exemple l’Andrea, que escriu una història inventada per ella mateixa sobre peixos. Només tres nens al llarg de tot el matí van dedicar el seu llibre a Carles Barral. Un cop els artistes han acabat d’expulsar creativitat a través de les ceres, els llibres són cosits per Mercè Incender i finalment embolicats amb paper de celofan de colors i decorat amb gumets. La gran majoria lliguen el seu treball, un cop embolicat, amb un fil com si d’un paquet es tractés. I es que per la majoria d’artistes el seu treball no seria per ells sinó que es convertiria en un regal. Tal com la tradició explica, en aquesta data tan especial els regals són una rosa per al sexe femení i un llibre per al masculí. Però els papers estan canviant i es que la majoria de llibres que es van realitzar aquell matí no anirien destinats al sexe masculí, sinó al femení. Com és el cas de l’Eloi que regalarà el llibre a la seva mare, o l’Alexia que el regalarà a la seva àvia.
Incender acostuma a fer aquesta mena de tallers, però en comptes d’anar dirigits als infants van dirigits als adults i duren una setmana o dues. En aquest cas Incender explica que havia hagut d’adaptar el taller a la jove edat dels artistes i al temps del que disposaven. Els nens i nenes tan bon punt com acabaven el seu treball anaven marxant, així doncs al llarg de tot el matí la Casa Barral va ser un entrar i sortir de gent.
Filles i mare treballant colze amb colze
Por: Lídia Pedro Solé | Gèneres informatius i interpretatius en premsa | Comentarios (4) | Referencias (0)
Jueves, 05 de mayo de 2005
Musculman
Sóc molt fort i el meu nom és Musculator, menjo molta carn perquè m’agradaaaaaa molt!!!
Qui no recorda aquestes paraules? Qui no ha rigut amb aquest lluitador tan estrambòtic, però també tan fort?
Musculman és el príncep del seu poble, per això porta sempre una màscara, i al front porta el símbol de la carn anomenat kanji. I es que tal com mostra la cançó és el que més li agrada menjar, el torna boig!!
Musculman és un gran guerrer que lluita amb personatges com Terryman o Búfal, qui se’n recorda d’aquell xinès d ela cua estranya?? Els combats es porten a terme en estranys escenaris, però sempre sobre els rings perquè no oblidem que l’estil de lluita era la lluita lliure!!
Un pallaso que la carn el torna boig
Por: Lídia Pedro Solé | Mites televisius | Comentarios (7) | Referencias (0)
Jueves, 05 de mayo de 2005
Les nostres series
Mare de déu, quantes series de dibuixos animats i no tan animats van omplir els nostres dies d’infantesa, aquells temps en que no teníem res millor a fer que asseure’ns davant el televisor i posar TV3, o qualsevol altres canal. Qui no recorda Musculman, Bola de drac, els Bobobops, Fly o fins i tot al recent recuperat Dr. Slump. En aquest espai aprofitaré per fer memòria, i a veure si poc a poc recordem aquelles mítiques series.
La memòria, com tota habilitat humana, es poc fiable, per això demano la col•laboració de tots els lectors d’aquest espai per fer memòria entre tots.
Por: Lídia Pedro Solé | Mites televisius | Comentarios (32) | Referencias (0)
Jueves, 05 de mayo de 2005
Morillas, sobre Benet XVI, opina: “A mi la impresió que em fa es que això va més cap enrera encara”
Genis Morillas és el president de la Gran Lògia de Catalunya i Balears
Que li sembla Ratzinger com Papa? Vostè que ha de dir?
Com maçó cap. Com opinió personal, absolutament personal... Doncs no sé, a mi em fa la impressió que l’Església, i ella sabrà perquè ho fa, no sóc membre ni actiu ni passiu de l’Església. Es com: i perquè trien a Laporta president del Barça? Tan me fa, no m’importa. Però jo crec que veient la importància social, la importància política de l’Església en el món, que crec que és molt gran i és una institució que té un pes extraordinari en moltíssims temes. Jo crec que, clar, posar de Papa, després d’un papat com l’anterior, extraordinàriament conservador, que especialment en qüestions socials, allí ens en anem al coll de molta gent, vegem doncs la teoria de la liberalització se la va carregar, tota la teologia de la liberalització, oblidem doncs, qüestions com el matrimoni eclesiàstic, qüestions com, en fi, la situació de la dona, la postura en front l’avortament, en front la sida, en front l’homosexualitat, són una sèrie de qüestions que realment s’ha mostrat extraordinàriament conservador el Papa, l’anterior, i en algun cas potser diria una mica retrògrad fins i tot, no només conservador. Clar posar com successor d’ell, al que ha estat l’inquisidor general de l’Església, doncs a mi la impressió que em dóna es que això va més cap enrera encara, la primera impressió, potser resulta que el senyor és un revolucionari, no ho sé, és possible.
Considera que el pontificat de Joan Pau II, al suprimir el càstig d’excomunió a la “secta maçònica” al 1983, ha beneficiat a la maçoneria?Jo aquí et corregiria una cosa: la de secta maçònica. No és una secta, és una institució com la Federació Española de Futbol, registrada als registres del ministeri del govern. O sigui, no té res a veure amb cap mena de qüestió de secta, que imposi unes creences. Va al marge de tot, ja parlarem després. En tot cas es podria definir com una associació de lliure pensament i a partir d’aquí parlem. Si això va influir? Doncs jo crec que en la major part d’obediències no va influir ni bé ni malament, no ha tingut cap influència.
Es pot dir que hi ha una “religió maçònica”?
No. I el que no es pot dir es que laic és oposat a catòlic, no és veritat. Laic vol dir simplement que segueixes unes normes al marge de les creences, no en contra de les creences. O sigui, en aquest moment hi ha un moviment laicista o laic relativament fort a Espanya i a Europa en general i això no vol dir que vagi contra l’Església, sinó que vol dir que l’únic que es pretén amb això es que l’estat polític, l’estat, es regeixi estrictament per lleis civils, res més que això. No hi ha una religió maçònica. No. No hi ha per una raó molt simple: si partim del principi que cap de nosaltres té la raó, és difícil establir una religió sense cap veritat de base, és difícil. Llavors, la maçoneria el que pretén és ser un punt de trobada de la gent. Sigui de la religió que sigui, sigui de la creença política que sigui i sigui el que vulgui.
La maçoneria es pot acostar més a una filosofia de vida, per exemple?
Si...es pot entendre com una filosofia de vida, però realment és el que nosaltres anomenem una “escola iniciàtica”, i aquí es quan llavors la gent comença a posar-se nerviosa. No te res a veure amb una secta. Abans parlavem d’aquestes grans preguntes que es pot fer tota persona. Llavors, què es una escola iniciàica? Una escola iniciàtica és una associació on es treballa amb símbols, on es treballa seguint, estudiant les tradicions de qualsevol religió i de qualsevol cultura indistintament. Quan s’especialitza en una sola és quan comencen els problemes, però mentre estàs obert a l’estudi de totes les tradicions i de totes les cultures i de totes les religions i de tots els pobles i tots els símbols, i a través de l’estudi de tot això pretens trobar les respostes a aquestes grans preguntes des del camí individual, personal, de cada un, això és una escola iniciàtica. No és res més que això.
Com creu que actuarà aquest nous Papa entre la maçoneria?
Home, jo no crec que li caiguem molt simpàtics. Però bé, sincerament no m’importa, jo no em posaré amb l’Església. El meu treball el desenvolupo dins de la societat civil, i dins de la societat civil faré el que en consciència cregui que hagi de fer, i respectaré absolutament totes les decisions que prengui el Papa, pura i simplement perquè a mi no m’afecten.
Creu que els maçons estan ben adaptats dins de la societat civil?
Jo crec que som gent absolutament integrada en la societat, però perfectament en el nostre treball, perfectament en les activitats polítiques els que les tinguin, en les activitats culturals els que les tinguin. Jo crec que estem tots perfetcament integrats dins del nostre camp d’acció, i el fet de la maçoneria és un camp en el que no tractem d’integrarnos en la societat com maçoneria. Ens integrem com persones, individuals, com individus.
La Lògia és el lloc de reunió dels maçons
Por: Lídia Pedro Solé | Gèneres informatius i interpretatius en premsa | Comentarios (0) | Referencias (0)
Jueves, 05 de mayo de 2005
Genís Morillas, de “La Salle” a la Lògia
Genis Morillas, fill de El Maresme, és l’actual president de la Gran Lògia de Catalunya i Balears. La primera vegada que va a sentir parlar de la maçoneria, Genis tenia 10 anys i la imatge del maçó era la del propi dimoni. Tal com explica Morillas a ell li agradava molt llegir, i un frare de “La Salle” li va deixar un llibre on a la portada hi havia un nen mirant enlaire amb cara de por perquè davant seu hi havia un home gran i gros amb els ulls sortits, una gran barba i uns cabells de punta que l’amenaçava perquè trepitges una creu que hi havia al terra. El títol d’aquell llibre era: El francmaçó i la verge. Amb el títol Genis va deduir que el francmaçó era aquell “boig” que amenaçava al nen.
Posteriorment, Genis va iniciar els seus estudis universitaris d’història, i el seu interès pels maçons va augmentar. Va començar a llegir llibres, a investigar sobre tot el moviment fins que va arribar a la conclusió: “hòstia, pues escolta’m això és més o menys el que jo penso, el que he pensat tota la vida” així que va intentar iniciar-se. Però el camí no va ser ràpid, quan va fer el primer cop de cap tenia vint anys, en canvi no va ser fins els trenta-vuit quan es va iniciar.
Aquest temps d’espera sembla una mica estrany, però per Genis va ser primordial, ja que no volia entrar en qualsevol obediència, conjunt de lògies (lloc de reunió dels maçons), perquè no totes admetien la dona. El seu raonament era el següent: com puc acceptar jo els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, “si s’elimina d’aquest bloc, ja d’entrada, a la meitat de la població?”.
Seguint el caràcter filosòfic que se li pot atribuir a la maçoneria, a Genis Morillas són diversos els corrents filosòfics que l’han marcat al llarg de la seva vida. Quan era jove un dels corrents que el va marcar més fortament va ser el marxisme, de més gran un altre corrent que el va marcar va ser l’existencialisme. Però coma bon nét, ell feia cas a la saviesa anciana de la seva àvia que deia: “S’ha de ser coneixedor de tot, però fanàtic de res”.
G. Morillas, president de la Lògia
Por: Lídia Pedro Solé | Gèneres informatius i interpretatius en premsa | Comentarios (1) | Referencias (0)